Actualment, més de 30 milions d’espanyols tenen contractada una assegurança de vida. No obstant això, en alguns casos els possibles beneficiaris no són conscients de la seva existència. A què és degut?

La manca d’informació o el fet que en alguns casos aquest tipus d’assegurances estan incloses en determinats productes financers o dipòsits han estat els principals motius perquè alguns familiars no cobressin la indemnització que els pertocava, en cas de mort o accident. De fet, fa uns 10 anys, prop d’un 10% d’aquest tipus de pòlisses no es van reclamar; suposant que 2,7 milions d’euros es quedessin sense cobrar per part dels beneficiaris.

Amb l’objectiu d’evitar aquestes situacions i facilitar una resposta àgil al ciutadà, el juny de 2007 es va crear el Registre de Contractes d’Assegurances de Cobertura de Defunció. De fet, Espanya és un país pioner en la seva creació.

Curiosament, la seva fundació es va produir arran de la reclamació d’una dona jubilada de Lleida, mare de tres fills, que va haver de consultar a més de 30 asseguradores si el seu exmarit, que havia traspassat, tenia una assegurança de vida i els seus fills eren beneficiaris. La seva insistència va arribar al Govern i conseqüentment, el Ministeri de Justícia i Unespa, patronal de les asseguradores van posar en marxa aquest organisme.

Però, en què consisteix el Registre d’Assegurances de Vida?

Es tracta d’un registre públic, al qual pot accedir qualsevol ciutadà i ciutadana. En ell s’emmagatzema la informació sobre les assegurances de vida amb cobertura de mort i d’accidents. En concret, es guarden les dades relatives a la persona assegurada, l’entitat asseguradora i el contracte d’assegurança subscrit. Per tant, únicament ens informaran de l’existència de l’assegurança i amb quina companyia es va contractar.

Si volem conèixer les dades del beneficiari/a, haurem de contactar amb l’asseguradora i serà aquesta qui ens ho confirmi. En cas de no ser-ho, la companyia no ens facilitarà el nom de la persona que ho és per qüestions de protecció de dades.

Un altre aspecte important són les limitacions temporals. Ens referim al fet que no podrem presentar una consulta fins 15 dies després de la mort del titular i fins un màxim de 5 anys més tard (des de la data de defunció).

Tràmits i documents necessaris

Principalment, haurem de presentar els següents documents:

• El Model 790 (disponible aquí)
• El Certificat Literal de Defunció del titular de l’assegurança expedit pel Registre Civil
• El justificant de pagament d’una taxa de 3,74 euros.

D’altra banda, us informem que el lliurament d’aquests documents es pot realitzar per tres vies. La primera de forma online, haurem d’accedir a la pàgina del Ministeri de Justícia. També podem enviar un correu ordinari al Registre General d’Actes d’Última Voluntat a Madrid. I finalment, podem presentar-los de forma presencial al mateix Registre General d’Actes d’Última Voluntat o en alguna Gerència Territorial del Ministeri de Justícia. Podeu consultar el llistat de les principals seus.

En definitiva, la falta d’informació ens pot jugar una mala passada. Acudir a aquest organisme o bé, comptar amb un professional de confiança que porti un control de totes les nostres assegurances és essencial per resoldre qualsevol dubte, abans que sigui massa tard.