La majoria de les empreses considera que la futura evolució del sistema públic de pensions farà necessari recórrer a sistemes privats d’estalvi, que complementin les prestacions públiques, per poder jubilar-se amb un nivell d’ingressos digne. Precisament, per aquest motiu s’ha incrementat el nombre de companyies que ofereixen plans col·lectius de pensions als seus treballadors i treballadores. 

Al contrari del que s’havia pensat, aquests productes de previsió privada no estan reservats únicament a les grans corporacions. És a dir, les petites i mitjanes empreses-que formen majoritàriament el teixit espanyol-, també poden oferir-los, gràcies a determinats incentius fiscals. Per exemple, les aportacions a aquests plans de promoció conjunta que es facin als empleats es poden desgravar en l’Impost de Societats, és a dir, redueixen la base imposable d’aquesta taxa, amb el límit de 8.000 euros anuals.

Sens dubte, aquests instruments d’estalvi a llarg termini protegeixen els treballadors en el moment de la jubilació; doncs, permeten completar les prestacions perquè els empleats es beneficiïn d’un estalvi fiscal des de la primera aportació. A més, tant les aportacions empresarials com les pròpies desgraven a la declaració de la renda.

Respecte a les aportacions, els treballadors les poden realitzar a partir d’un descompte pactat a la nòmina; l’empresa, de forma voluntària i comptant-lo com a retribució en espècies; o ambdues opcions, fet que multiplica la quantitat estalviada en aquests plans.

Altre dels avantatges d’aquestes prestacions a nivell empresarial és que aconsegueixen retenir i fidelitzar els treballadors. Sens dubte, es tracta d’un benefici social, ben valorat pels empleats i això s’acostuma a traduir en una major implicació amb l’empresa. 

Els diferents tipus de plans col·lectius de pensions 

D’altra banda, cal assenyalar que l’adhesió al pla de pensions no és obligatòria. A més, un cop constituïts els plans de pensions d’ocupació, el treballador pot unir-se en qualsevol moment, sempre que compleixi els requisits exigits per la normativa i per la pròpia prestació. Quant a les modalitats d’aquests productes de previsió, bàsicament són tres: de prestació definida, aportació definida i els anomenats, mixtos.

En el primer cas, es determina la quantia que rebrà el beneficiari. Pel que fa a l’aportació definida, es fixen tant les contribucions que realitzaran les empreses com els treballadors.

Pel que fa als mixtes, es defineix la quantia de les aportacions i es garanteix l’obtenció d’un tipus d’interès mínim. Aquesta taxa va a la capitalització de les aportacions realitzades.

En definitiva, tenint en compte l’actual conjuntura social i econòmica; així com, la insostenibilitat de l’actual sistema públic, estalviar per a la jubilació cada vegada és més necessari i en aquest sentit, els plans de pensions són la millor eina per fer-ho.