Tots coneixem el bullying, un tipus de comportament violent i intimidatori que l’agressor exerceix de manera verbal, física o psicològica a un altre nen o adolescent durant l’etapa escolar. Habitualment, es produeix abans d’entrar a l’aula, entre classes o a la sortida. Ara bé, en els darrers anys, amb l’increment de l’ús dels ordinadors, telèfons mòbils i altres aparells electrònics ha aparegut una nova modalitat, coneguda amb el nom de ciberassetjament o ciberbullying. A diferència de l’anterior, aquest tipus d’assetjament no té límits horaris, és a dir, el poden dur a terme de forma constant a les xarxes, a través de xats o missatges de correu electrònic.

A més, tenint en compte que els usuaris d’Internet a Espanya no paren de créixer -el 85% de la població ja és usuària digital, segons l’informe de la plataforma Hootsuite de 2018-, el ciberassetjament s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels pares i mares, que són conscients que la prevenció és clau per posar-li fre a aquest problema. 

Segons estudis recents, el 12% de nens i nenes de 9 a 16 anys ha estat víctima de ciberbullying. A més, el ciberassetjament és més probable que es produeixi entre nenes (35%), que entre els nois (29%). Per això, Unicef l’ha definit com un dels riscos per a la infància vinculat a l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Un altre aspecte preocupant és que la majoria dels menors que pateixen aquest tipus d’assetjament solen portar-lo en secret. Per què? De vegades, perquè qui el pateix no és conscient que allò que passa no és normal i que no s’ho ha d’aguantar. També, pot passar que li faci vergonya explicar-ho, que pensin que els amics no el creuran o que si ho explica, la situació pugui, fins i tot, empitjorar.

Recomanacions per evitar l’assetjament online dels vostres fills

Per tal aquestes situacions no vagin a més, és important que pares i professors ho identifiquin al primer símptoma. És a dir, han d’estar atents i no deixar passar per alt determinats canvis en el comportament dels menors. A més, us facilitem tota una sèrie de recomanacions perquè les compartiu amb ells i així, en la mesura del possible, podreu reduir les probabilitats que ho arribin a patir: 

• Mantenir els perfils de les xarxes socials en mode privat. El primer consell és la configuració del perfil o perfils de les xarxes socials en mode privat. És la forma més eficaç de saber a qui s’està transmetent informació. És crucial no acceptar sol·licituds de desconeguts i tenir un control adequat d’amics virtuals i seguidors.
• Utilitzar contrasenyes amb un alt nivell de seguretat. Tenir una contrasenya segura és la següent peça fonamental en la ciberseguretat. Les anomenades contrasenyes d’alt nivell de seguretat han d’incloure números o signes de puntuació, intercalar minúscules i majúscules…, i es renoven de forma regular. Tenir la mateixa contrasenya a tot arreu no és, realment, bona idea.
• Informar-se sobre les polítiques d’ús de cada plataforma digital. És important no deixar-se portar per la mandra i conèixer què accepten i què no les normes de comportament de cada espai virtual. Si hi ha un comportament irrespectuós i que no compleixi aquestes normes es podrà informar els responsables, moderadors, administradors o proveïdors del servei.
• Aprofitar la funció de bloqueig. És una constant en les diferents xarxes socials i permet prohibir l’accés a aquells usuaris que enviïn missatges inapropiats o estranys abans que la situació empitjori o derivi en un cas més de ciberassetjament.
• Assegurar-se de tenir un bon antivirus i tallafoc. La seguretat també passa per les eines informàtiques o software. Antivirus i tallafocs actualitzats protegeixen enfront de l’exposició de les dades personals que s’introdueixen a l’ordinador quan s’activa la càmera del dispositiu o davant d’intents de connexió des de dispositius no autoritzats. També cal procurar no utilitzar ordinadors que no comptin amb aquest programari de protecció.
• Tenir precaució en compartir informació personal a Internet. És fonamental la custòdia de les dades personals, tant si es tracta de l’adreça, el telèfon, el nom o els cognoms. Aquest consell es pot estendre per a la informació gràfica com les fotografies i vídeos que poden ser utilitzats en contra de qui apareix als mateixos.
• No respondre a provocacions d’un possible assetjador. L’única excepció és que sigui per informar-lo que el que està fent es considera delicte. Abans de res, és recomanable no entrar en el joc, ni replicar les seves mateixes actuacions a tall de resposta.
• Compartir les inquietuds amb amics, pares o fins i tot tercers. És important explicar i buscar ajuda si es considera que una situació podria arribar a desencadenar un dany o un cas d’assetjament. Aturar una situació a temps és evitar un problema.
• Conservar tot allò que es consideri una possible prova de ciberassetjament. Ja sigui un email, una conversa per xat o fins i tot, una publicació online. Podrien resultar d’ajuda si es decidís denunciar els fets, més endavant.

En definitiva, detectar a temps el ciberassetjament és clau per evitar que els vostres fills i filles pateixin danys psicològics greus i permanents. En aquest sentit, tot i que d’entrada no hi reparem, comptar amb una assegurança de salut, també pot ajudar-vos a afrontar aquesta situació. En cas de necessitar-ho, els vostres infants podran comptar amb el suport dels millors professionals i psicòlegs que els ajudaran a superar com més aviat millor, els traumes o seqüeles provocats pel ciberassetjament. 

D’altra banda, també poden ser útils les assegurances de defensa jurídica; doncs, us aconsellaran i assistiran legalment davant d’un cas així. A Cobertis, disposem de les millors assegurances de salut i de defensa jurídica perquè pugueu fer front a aquesta situació. En cas de dubtes, poseu-vos en contacte amb nosaltres!