Els plans de pensions són eines útils per mantenir el nivell de vida i cobrir un nombre de contingències que, d’altra manera, no es podrien costejar assolida la jubilació.

Una dels seves característiques més valorades sempre ha estat que les aportacions tenen un seguit d’avantatges fiscals, permetent reduir la base imposable de l’Impost de la Renda dels Persones Físiques (amb una sèrie de limitacions).

Amb efectes des de l’1 de gener de 2021 i vigència indefinida, és modifica la Llei 35/2006 de 28 de novembre de l’IRPF.

Segons l‘article 52, que tracta sobre els límits de reducció s’indica:
1. Com a límit màxim conjunt per a les reduccions que preveuen els apartats 1, 2, 3, 4 i 5 d’aquesta Llei, s’aplicarà la MENOR dels quantitats següents:
a) El 30% de la suma dels rendiments nets de la feina i dels activitats econòmiques percebudes individualment en l’exercici. (És manté respecte a la situació actual).
b) 2.000 euros anuals (és redueix des dels 8.000 euros que existien fins al 2020)
* Aquest límit s’incrementarà en 8.000 euros (10.000 euros en total), sempre que l’increment provingui de contribucions empresarials.

2. Així mateix, els contribuents del qual el cònjuge no obtingui rendiments nets de la feina ni d’activitats econòmiques, o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals, podran reduir en la base imposable els aportacions realitzades als sistemes de previsió social prevists en aquest article dels quals sigui partícep, mutualista, o titular aquest cònjuge, amb el límit màxim de 1.000 euros anuals (és redueix des dels 2.500 euros que existien fins al 2020)

La nova fiscalitat del 2021 generarà millors condicions per a aportar als plans col·lectius de jubilació i més limitacions per als privats, si atenem les seves desgravacions fiscals.

Per a molts estalviadors, que fins al moment estaven aprofitant per a aportar la màxima quantitat possible, es genera un escenari on una quantitat que estava prevista destinar als plans de pensions deixa de ser accessible per a invertir en aquest producte.

Això no implica que el client es quedi sense opcions ja que hi ha disponibles múltiples productes d’inversió perquè aquests imports puguin continuar sent utilitzats.

Sense anar més lluny, existeixen fons d’inversió i Unit Links que “repliquen” a plans de pensions i inverteixen en els mateixos actius o molt similars, inclòs si parlem de carteres gestionades. Perdrem l’avantatge fiscal dels Plans de Pensions, però la nostra expectativa de rendibilitat serà pràcticament la mateixa.

Així mateix recordem que, en el moment del rescat, els rendiments dels Fons d’Inversió tributen com a rendiment del capital mobiliari (19-21-23%), mentre que els Plans de Pensions tributen com a renda del treball (depèn, llavors, del tipus impositiu de cada persona). Possiblement, el client té una millor repercussió en la primera opció.

Sergi Roma

Departament d’Estalvi, Vida i Inversió de Cobertis